Avui ens toca el “pal” més gros del viatge, gastar tot el dia (el Google maps preveia 8h40min) fent ruta per arribar a Williams, l’últim poble abans d’arribar al Gran Cañon del Colorado.
En Conrado agafa el cotxe perquè li fa il·lusió atrevir-se amb les autovies interestatals, agafem la 10 per sortir de los Ángeles, un monstre de 6 carrils per banda que va ple en el sentit contrari al final nostre.
Llavors agafem la 15 i després la 40, on hem aprofitat per posar gasolina a 3.99$ el galó (uns 3.75 litres).
El paisatge és semi desèrtic, i si ahir ens semblava que no hi havia nuclis, avui pensem que coi fot la gent vivint al cul del món, a km de distància entre casa i casa.
Travessem el Mojave National Park i anem veient alguns arbres de Josuè durant tot el trajecte. El destí és parar dinar a Oatman.
Ja hem canviat d’estat, som a Arizona. Al final dinem a Needles que ens sembla que hi haurà més opcions que a Oatman.
Teníem raó, parem a Oatman i resulta ser una turistada amb antigues cases “de l’oest” reconvertides en botigues i burros passejant pel carrer deslligats, realment són el més graciós del poble. Quan ja havíem tornat a pujar el cotxe ens han despedit amb una llepada al vidre que em sembla que ens acompanyarà tot el viatge.
Ja hem estirat les cames i trucat per confirmar la reserva de demà, ara toca continuar dues hores i pico fins arribar a Williams.
Arribem a Williams a les 6 de la tarda, és un poble força autèntic típic de la ruta 66, fem un vol a les botigues de souvenirs, anem a sopar i cap a l’hotel.
Hem sortit a les 9.15 de los Ángeles i hem fet més de 700km, en Conrado encara aguanta al volant, això si que és un “me gusta conducir” dels bons.
Mint & Pistachio 