San Francisco, part II

Hola soc en Conrado…. És broma.

Segon dia i últim sencer a San Francisco. El primer día deixa el llistó molt alt, es difícil superar alcatraz i ruta en bici, tot i això aquesta ciutat dona per més.

Comencem per agafar al mati el cotxe ja que suposem que hi haurà menys tràfic. Ens dirigim cap a muirwoods, on es troben les Sequoias més altes del món. El millor es que per arribar- hi hem de creuar el golden gate.

Passada una estona arribem al parc, es curiós com s’ha de pagar però quasi sense voler et pots colar sense fer- ho. Pensem que passaria si a Espanya fos tan fàcil no pagar…

El lloc és espectacular, ben cuidat i els arbres increibles. El millor es veure una mostra.

Un cop vist, tornem i decidim abans de deixar el cotxe al parking fer la volta per la mítica twin peaks. Molt bones vistes de la ciutat i una mica de fresqueta.

Tornem el cotxe i decidim per fer venir la gana anar fins al centre caminant (uns 35min, poc per ser Usa). Tornem a dinar al mateix lloc que la primera nit, un burguer de més nivell i amb uns cheesecake que tothom pinta com brutals. Els plats ja ens atipen, però no marxarem sense provar-los així que els tres nois ens llancem a per dos talls (de tamany industrial com tot aquí).

Sortim explotant aixi que decidim caminar i deixar el tranvía per poder pair. Quasi 3h30 de caminata recorrent mitja ciutat i barris #raros #hipsters #gays fins tancar el circuit arribant al hotel. Només en conrado s’atreveix a sopar un plat consistent, la resta ho deixem per l’endemà.

San Francisco!

Vinga va que avui us expliquem un dia ben completet, el primer dia a San Francisco!

De bon matí ens dirigim als molls, des d’on sortirà el ferri de la visita a Alcatraz que tenim reservada. Com que anem amb temps, ens dirigim al Pier 39, a veure amb claror els lleons marins que ahir vam veure. Ens hi quedem una estoneta, són molt divertits i riem molt amb el seu comportament (s’apilonen tant uns amb als altres que tenen problemes quan algun es mou gaire, llavors comencen a cridar tots plegats i ja tenen la festa muntada).

Un cop al ferri, tenim les vistes de l’illa d’Alcatraz i quan hi arribem ens recomanen agafar l’audioguia amb castellà que va inclosa al preu. És un encert, et donen un aparell i uns cascos que et van guiant per la presó d’Alcatraz i et porta d’un lloc interessant a un altre, mentre et posen en situació, t’expliquen dades de la presó o bé com es van desenvolupar els dos intents de fuga, uns d’ells amb èxit (encara no s’han trobat els fugitius, o van aconseguir-ho o bé van morir a les aigües de la Badia). També pots entrar a vàries cel·les i t’expliquen en que mataven el temps els interns.

Altre cop a terra, eren les dues del migdia i… Tocava fer exercici, si! Ho heu sentit bé, per fi compensarem una micona totes les burguers a més ja us avanço que avui hem fet récord! No hem menjat hamburguesa!

Agafem la bici per travessar el Golden Gate, el famós pont vermell de San Francisco. Ens recomanen el recorregut que segueix la costa, puja fins al pont, el travessa i arriba fins a Sausalito, un total de 13 km, i llavors tornar amb ferri.

13 km i per arribar al pont, unes rampes maques, després de suar ens plantem al pont i fem les fotos de rigor. Anar-hi amb bici és molt agraït, vius més l’ambient, veus les vistes i et pares quan i on vols.

Un cop atravessat el pont arribem a Sausalito i aparquem les bicis per dinar i fer el vol. Sausalito és un poble bufó, turístic però cuida’t i amb forces tocs hippies. Dinem a una pizzeria una mica retro una pizza més estil italià (més prima) i llavors mengem un gelat boníssim i enorme. Un cop ho hem paït una mica mentre mirem les vistes al mar, tornem a agafar la bici i ens dirigim a veure la gràcia del poble, que és que hi ha unes 400 embarcacions-casa. Fem el vol amb bici i en veiem algunes i també d’altres coses curioses.

Tornem amb el ferri i deixem les bicis, el pròxim destí és arribar a Union Square, que sembla el centre de la ciutat, la primera ciutat on en trobem, més a l’estil europeu. San Francisco en general té un ambient diferent a les altres grans ciutats que hem vist, és més  maca i els tramvies i els carrers amb pendents molt exagerats li aporten encara més gràcia. Com que encara no sabem com funciona ben bé, n’agafem un per anar fins al centre (als mapes no hi surten els pendents i preferim no arriscar).

Voltem una mica per la zona i intentem, sense aconseguir-ho, fer una mini trampa per veure les vistes de la ciutat. Es tracta de pujar a la planta 31 amb l’ascensor de vidre del Hotel Westin, hi entrem però els primers ascensors que trobem només arriben a la 12 i són interiors, no tenen vistes. FAIL! Sortim amb por que ens diguin algo i continuem la visita pel centre.

Arribem fins a Chinatown, que com tots els chinatowns està tot ple de botigues i restaurants, ens ho pensem i al final sopem a un. Passejada cap a l’hotel i a dormir.