Los Ángeles

Avui tocava LA, que ahir ja ens va sorprendre quan la sobrevolavem, és enorme, més de 10 minuts d’extensió de ciutat reticulada.

Hem començat per el passeig de la fama, la veritat és que és una turistada (a les fotos queda més impressionant). Feia força calor però ja que hi érem, vam fer els turistes 😛

Aquí l’Albert imitant en julio Iglesias…

La següent parada era el cartell de Hollywood, la veritat és que anant amb cotxe, ens hi vam acostar moltíssim, era qüestió de fer excursió muntanya urbanitzada amunt (estil Puig Rom) fins a un punt on ja no podies pujar més.

A trobar un bon lloc per fotografiar-nos amb el cartell i de passada les vistes de Los Angeles des de la muntanya. (Avís als navegants: les fotos que posem aquí són les del mòbil, les bones les tenim a la Reflex, així encara us podrem ensenyar coses quan tornem!)

Proper destí: Beverly Hills, el barri pijo de Los Angeles, amb les seves cases molt diferents però totes amb el seu jardinet i força espectaculars. A una banda de Beverly Hills, hi ha Rodeo Drive, el carrer amb les botigues més pijes del món on s’acostuma a veure les celebrities comprant roba i complements. Vaig estar alerta, però no en vaig veure cap! Anàvem amb cotxe i no podíem anar tot lo a poc a poc que hauria volgut fer però bé, total era un carrer de botigues.

Llavors dubtavem si anar a dinar al Downtown o bé a les platges de Venice Beach i Santa Mònica. La calor ens va fer decidir, vam anar a buscar els banyadors a l’hotel i cap a la platja de Venice Beach, a banyar-nos al Pacific!

Platja enorme, aigua un xic més fresqueta (ja ens anava bé) i unes onades impressionanment grans, amb molta força. La feina dels socorristes aquí és la d’estar alerta i prevenir molt! Si, els de “Vigilantes de la playa” igualets! Les casetes i els cotxes també, semblava que sortiria en d’un moment a l’altre en David Hasselhof sortiria d’una de les furgonetes grogues.

També hi havia un espigó on les onades hi picaven amb força i permetien fer fotografies xules.

Després de refrescarnos vam anar al passeig, conegut per la gent que hi pràctica diferents esports, per frikies o per per les dues coses alhora… Allà vam passar diferents zones, zona de musculació, es veu que l’Arnold Schwarzeneger s’estrenava aquí de jove, pistes de padeltennis, pista de bàsquet, malabars, instalació de patinatge i skating (són molt cracks) i entre d’altres, una de les zones més divertides la dels patinadors ballarins, crec que cap es salvava, un més boig que l’altre, tenim vídeos i fotos,però la veritat és que feien cara de ser els més felissos de la vida).

Després de la zona “d’esports” vam continuar caminant pel passeig, on la gent i les paradetes també eren ben curioses, per exemple les botigues clíniques on subministren marihuana per a fins “medicinals” i on el Doctor et fa l’avaluació per 35$, ja se sap, la famosa doble moral americana!

Vam dinar i continuar passejant pel passeig, esperant arribar fins a Santa Mònica, la següent platja mítica de Los Angeles. Però ens vam rendir, després d’una hora caminant Santa Mònica continuava sent a l’horitzó; les distàncies (i absolutament tot i tots) són enormes.

Decidim abortar, encara havíem d’anar al Downtown i esperem tenir la oportunitat d’anar a Santa Mònica a la tornada, al final de la quinzena, després de tornar de la ruta.

El downtown, el vam fer en cotxe, se suposa que és el centre de la ciutat però continua sent a l’engròs i sense nuclis definits. Passem per Chinatown i visitem el financial district amb els gratacels dels bancs i després aparquem per visitar “el pueblo de Los Angeles” un petit poblet o carrer amb un mercat de característiques llatines.

Tot seguit anem a Little Tokio i aquest barri si que no ens decepciona, baixem del cotxe i passagem per un barri cuidat i bufó amb comerços japonesos.

Ja estem cansats i volem tornar a l’hotel, abans però volem fer una parada a un super que ens ha cridat l’atenció tot el dia “Tot a 0. 99$”. Com que ens han clavat dos ronyons i un ull a una botiga del passeig (12$ per dues aigües de litre i mig i una bossa de patates) Venice Beach, hi parem decidits a aprovisionar-nos per l’endemà, ens toca ruta amb cotxe tot el dia, fins arribar al Gran Cañon del Colorado. No enganyen, tot val 0.99$, o menys!

Comprem tot el que volíem per 8$ i tornem a l’hostal a sopar, estem cansats i demà ens haurem de llevar aviat. Els nois s’atreveixen a sopar amb uns macarrons amb formatge i tomata preparats en una llauna que s’han comprat, han resultat “deliciosos”!